Blog

Actualment es parla molt de Compliance, de compliment normatiu, de la seva necessitat i de la complexitat que pot representar la seva implantació. Als rankings europeus Espanya apareix com el país amb menys cultura de compliment i no diguem ja amb menys programes de compliment implantats a les empreses. Tret de les cotitzades i potser, altres grans empreses o entitats, la gran majoria de les entitats jurídiques de l’estat espanyol no tenen implantat un sistema de compliment normatiu que les protegeixi de possibles irregularitats comeses al seu si, i/o per persones que poden representar-les.

Però res d’això és estrany, a Espanya no hi ha cultura professional ni empresarial de consultar advocats per a les operacions empresarials comunes, la majoria d’entitats jurídiques mitjanes i petites, i no diguem ja els “emprenedors” i/o autònoms fan funcionar els seus negocis sense la intervenció mai d’un advocat,  només consulten quan ha sorgit un problema greu. Això és degut, des del meu punt de vista, a diversos factors: la creença de que el sentit comú regeix el tràfic empresarial; que les transaccions són fàcils perquè les parts miren d’obtenir un negoci a mig – llarg termini i no els beneficia “fer trampes”; que tot es pot resoldre parlant amb l’altre part; que els advocats són cars, causen problemes i quant més lluny dels tribunals millor perquè la justícia és lenta i només genera pèrdua d’energies i diners.

Algunes d’aquestes percepcions són certes: especialment la última, l’Administració de Justícia a l’estat espanyol és lenta, desgasta i fa consumir energies que haurien de dedicar-se al desenvolupament de l’activitat de l’entitat. Però la resta de creences no són certes.

El sentit comú no regeix necessàriament res, davant un conflicte, cada part intentarà beneficiar-se el màxim, i posats a discutir no es buscarà necessàriament un acord imparcial; per altre banda, de  vegades les circumstàncies evolucionen de manera que els interessos d’alguna de les parts ja no coincideixen amb els que tenia en el moment d’arribar a l’acord i mirarà de canviar-lo. Les transaccions comercials no són fàcils gairebé mai, sempre hi ha complicacions i interessos contraposats.

Pel que fa al cost dels advocats, aquesta apreciació bé donada, no per l’import dels honoraris sinó per la percepció que els nostres serveis no aporten riquesa directament, l’emprenedor, empresari, autònom o responsable d’una entitat, no vol gastar, sinó invertir, i l’advocat es veu com una despesa no una inversió.

Amb aquestes premisses és normal que les pymes i altres entitats de mitjana i petita mida ni es plantegin entrar a incorporar un sistema de Compliance que consideren que és només un embolic burocràtic i una despesa.

Però el cert és que incorporar un advocat al dia a dia de qualsevol entitat té moltes i diverses avantatges:

–       Ofereix sense cap dubte seguretat jurídica a totes les transaccions.

–       Permet valorar cada aspecte del negoci, perquè aporta una altre visió. Les nostres aportacions, miren sempre de protegir els nostres clients davant situacions que es puguin donar d’indefensió per diversos motius: canvi en les circumstàncies, canvis en el mercat, modificacions legislatives, etc. Normalment aquestes circumstàncies no les valora l’entitat.

–       Aporta professionalitat al dia a dia perquè obliga a una major reflexió i a la millora continua.

–       Permet negociar millor perquè treu la “personalitat” de les negociacions, l’advocat és un tercer que negocia a favor del seu client, pot donar una visió més freda i a més pot representar una figura que ajudi a la reflexió pot fer de dolent, mentre el seu client valora amb calma les opcions, fet difícil si ell mateix és qui negocia.

Per tots aquests motius i d’altres que serien llargs d’enumerar, les entitats que incorporen un advocat com a “soci” extern en el seu negoci o activitat veuen que milloren els seus resultats i que les seves transaccions són més segures. Al final, acaben adonant-se que els honoraris d’un advocat són una veritable inversió en professionalitat, rigor, seguretat i ajuden a fer créixer el negoci.

Si arribéssim, com altres països del nostre entorn amb més consciencia dels drets i dels deures, a incorporar un advocat a la quotidianitat de les nostres vides professionals, llavors podríem començar a valorar la integració dels sistemes de Compliment Normatiu de manera generalitzada, però entre tant l’advocat sigui considerat com una nosa o com un mal necessari quan arriben els problemes, el Compliance només l’aplicaran aquelles entitats que creguin que poden ser penalitzades per les seves pràctiques, aquelles que no se sentin segures d’estar fent les coses be.

Per tots aquests motius comencem per consultar un advocat als negocis i veurem com creixen amb millors fonaments i seguretat, i aviat incorporarem un programa de Compliance que acabi tancat el cercle de la professionalitat i compliment ètic i normatiu de les nostres entitats jurídiques.