AVUI T’HE OBLIDAT PER SEMPRE
- 16 abril, 2016
- Iolanda Latorre
- 2 Comentaris
Fa temps que passo estones que no em recordo de tu, fins i tot hi ha hagut moments que t’he vist i ni et reconeixia. Sé que això et deu fer mal, segurament a mi em faria que tu no et recordessis de mi.
Fa temps que veig als teus ulls la soledat que et provoca el meu oblit, la tristor de qui sent que tot el que ha donat no serveix per a res si la persona qui estimes no ho recorda, si ja no ho gaudeix.
Si no sabessis què em passa, et preguntaries “com has pogut oblidar tot el que hem viscut junts?” Com has pogut oblidar fins i tot, tot el que tu m’has donat a mi?”
Si jo sabés què em passa et diria, “segur que el meu cor et deu recordar, segur que la meva pell té la teva petjada, però el meu cervell ja no cerca ni en el cor ni en la pell, ni en lloc. El meu cervell s’ha oblidat de tot i, com a conseqüència m’ha deixat sola en el món.
No sé qui ets, el meu pare?, el meu germà?, el meu fill?, la meva parella?, l’amor de la meva vida?. No sé qui sou, però als vostres ulls hi ha amor i patiment. Ho sento, sento no recordar-vos, però en la meva descàrrega us haig de confessar que sense vosaltres no sóc ningú. També m’he oblidat de mi”.
____________________
L’Alzheimer porta a la soledat milers de persones i al patiment a tothom que les estima. Tots podem oblidar-ho tot un dia. Lluitem contra això, ajudem a la Fundació ACE i regalem memòria.
http://www.fundacioace.com/regalamemoria
Impressionant!
Una malaltia terrible que ens arranca allò que ens fa ser el que som: els records, les vivències, l’amor pels nostres, …..
Una causa a la que hem de contribuir tots. ..ningú estem lliures de viure-ho en els que estimem o en nosaltres mateixos.
Moltes gràcies, Iolanda, pel teu escrit. Pels que tenim la malaltia present en la nostra vida és molt important trobar una cura. La recerca, l’acompanyament… fa molta por pensar que, potser, arribarà un dia en el que oblidi el naixement de les meves filles, el somriure de la meva mare, els ulls del meu amor… I fa més por pensar que, potser, els que tant estimo patiran el meu oblit…
La Fundació ACE treballa a contrarellotge i jo confio plenament amb ells. Però necessiten recursos per continuar investigant, per trobar el gen que determina el nostre futur o el fàrmac que ens guardarà els records. Per això us animo a REGALAR MEMÒRIA!